Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

llaç

m. [LC] Corda que en un cap té un ull per on passa l'altre cap, que escorrent-se en estirar-lo, fa petita la baga i serveix per a agafar, per a subjectar.
[LC] llaç escorredor Llaç format per una corda que es fa passar per un ull o una anella que ella mateixa porta en un dels caps, la baga així formada estrenyent-se en tractar d'escórrer-la.
m. [LC] Parany 2 . Ja has caigut al llaç.
m. [LC] Lligam 1 .
m. [LC] Nus amb bagues escorredores que es fa amb una cinta, una veta, un cordó, etc., com a adorn o per a subjectar una cosa amb una altra. Totes portaven un llaç blanc al braç dret. Un segell subjectat amb un llaç de seda. Fer el llaç de la corbata.
m. [AR] [ISL] Element decoratiu constituït per línies o cintes que s'entrecreuen formant polígons o estrelles, característic de l'art islàmic.
m. [HIG] llaç d'amor En heràld., cordó entrellaçat formant un llaç els extrems del qual, generalment acabats en una borla, surten per baix, a destra i a sinistra.
m. [IT] Cordó representatiu d'una passada que hom teixeix en l'aparell de llegir els dibuixos jacquard per traduir-lo en dibuixos de cartons.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions